Hem triat Mercè Rodoreda perquè és una de les escriptores contemporànies més importants de la literatura catalana, però tot i això l’hem triat per la seva valentia que va tenir en exiliar-se a França , com a conseqüència de la Guerra Civil, i tornant a Catalunya publicant les obres que havia fet, i entre elles es troben unes de les més valorades de la literatura com és La plaça del diamant, Temps de silenci, Mirall trencat...
Mercè Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. Va créixer en un ambient de barri tranquil envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, qui li va inculcar la passió per la lectura.
El 1928, es casa amb el seu oncle matern, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i n'ha tornat amb una certa fortuna econòmica . Aquest matrimoni, mai l’havia acceptat, un temps més tard va nàixer el seu únic fill, Jordi Gurguí, que té una malaltia mental en el qual va estar internat a l’Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus, és per aquest motiu que Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que va patir.
Va ser així com va començar una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya...)
Va ser així com va començar una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya...)
Les novel·les més importants que va publicar van ser les següents:
Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936), Aloma (1938), (guanyar el premi Crexells), Jardí Vora el Mar, La plaça del Diamant(1962), La mort de la primavera, Mirall trencat(1974), Temps de silenci... Cap al 1946, comença a escriure poesia lírica. Fa uns quants sonets que li Món d'Ulisses, Vint-i-dos contes (1958),(obté el premi Víctor Català). Més tard redacta les novel·les
El 1980 li es atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980.
El 13 d’abril de 1983 mort en una clínica de Girona, per un càncer.
Deixa com a hereu del llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans, que posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda.
Des de 1998 és convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada