diumenge, 28 de novembre del 2010

MUSEU D'ART DE CATALUNYA (2)



Romànic

La Col·lecció d’Art Romànic és una de les més emblemàtiques del MNAC per l’excepcional sèrie de conjunts de pintura mural, única al món. Les pintures, procedents en gran part de les esglésies romàniques dels Pirineus. La col·lecció la integren obres dels segles XI, XII i XIII.
CERCLE DEL MESTRE DE PEDRET
Finals del segle XI – inicis del segle XII




 

Gòtic

A la Col·lecció d’Art Gòtic trobem obres dels diferents moments estilístics i les diverses tècniques (pintura mural, sobre taula, escultura en pedra, ivori o fusta, orfebreria i esmalts) del període comprès entre finals del segle XIII i el segle XV
MESTRE DE LA CONQUESTA DE MALLORCA

 

 




 Renaixement i Barroc

La col·lecció reflecteix el gust d'una part de la societat civil catalana per l'art produït a Espanya i a Europa durant els segles XVI, XVII i XVIII, i ens ofereix una visió global de la seva evolució. Hi són presents grans noms com ara Tiziano, Tintoretto, Cranach, El Greco, Josep de Ribera, Francisco de Zurbarán, Diego Velázquez i Rubens.
AYNE BRU
1502-1507







Art Modern
La Col·lecció d’Art Modern aplega el conjunt més important d’art català des del segle XIX fins als anys 40 del segle XX. Entre els artistes més destacats, hi trobem Fortuny, Casas, Rusiñol, Gaudí, Jujol, Picasso, Gargallo i Juli González.
MARIÀ FORTUNY
París, 1870



 

Numismàtica
El Gabinet Numismàtic de Catalunya conserva més de 134.000 peces i és la principal col·lecció pública de monedes, medalles i paper valor del país.
EMPORION
Finals del segle III aC


Dibuixos, gravats i cartells

El Gabinet de Dibuixos i Gravats conserva la col·lecció més important d’obra sobre suport de paper de tot Catalunya, amb uns fons representatius de l’activitat artística desenvolupada durant el període que va des del segle XVI fins a l’aparició dels moviments d’avantguarda.
VICENT RODÉS
Cap a 1820






Fotografia
La col·lecció d’aquest departament compta amb aproximadament 6.500 exemplars des del segle XIX fins al XX, que abracen des dels inicis de la fotografia, el pictorialisme, les avantguardes (nova visió, nova objectivitat), el fotoperiodisme, fins al neorealisme i període contemporani, està constituïda principalment per donacions.
ROBERT PETERS NAPPER
1860-1863

MUSEU D'ART NACIONAL DE CATALUNYA

El Museu Nacional D’art a Catalunya comprèn totes les arts (escultura, pintura, arts de l'objecte, dibuixos, gravats, cartells, col·lecció de fotografia i col·lecció de numismàtica) i té la missió d'explicar un discurs global de l'art català, des del romànic fins a mitjan segle XX.

 En el cas de les col·leccions de romànic i de gòtic, aquest discurs ve marcat per la procedència catalana de gran part de les peces, malgrat que, concretament en el gòtic, es fa una comparació amb l'art d'altres procedències. Quant a la col·lecció de renaixement i barroc, les obres que la integren condueixen cap a un discurs més internacional, de la mà de grans pintors, com ara El Greco, Zurbarán, Velázquez, Cranach, Rubens... El fons del MNAC pertanyent a l'art de finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX, torna a estar constituït majoritàriament per exemples d'artistes catalans, que s'articulen en un discurs que explica el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, sempre tenint en compte totes les arts.

EL CORREFOC

El correfoc és una manifestació cultural, popular Catalunya, Valencia i les Illes Balear, en la qual un grup de persones disfressades de dimonis desfilen pels carrers d'un municipi corrent, ballant i saltant entre focs artificials.
Descendeix dels Balls de diables documentats al segle XII a Catalunya. Posteriorment ha anat evolucionant fins al correfoc actual, en la qual té molta importància la pirotècnia. Al segle XX, després de la dictadura, la gent dels cercaviles, recorregut colorista fent soroll per avisar a la gent que comença la festa del poble on la gent va arribant i es va sumant al grup, va començar espontàniament a barrejar-se amb els quals després farien els castells i altres coses, entre elles els balls de diables; i a ballar entre ells sota algunes bengales que estan encenent. El terme  "correfoc" apareix per primera vegada escrit al 1977, de la mà de Diables del Clot, quan van realitzar per primera vegada una desfilada amb foc en la qual un grup de persones vestides amb sacs portaven un pal on col·locaven focs artificials. Després ha anat evolucionant, i algunes colles de correfocs realitzen espectaculars actuacions professionals molt elaborades en les quals no poden ficar-se dins, de l’actuació, els espectadors.

Colla de diables i tambors Lo Golafre(Tortosa)
Colla de diables de la Fatarella


dimecres, 24 de novembre del 2010

SAU

Sau ha esdevingut, al llarg de la seva trajectòria musical, un dels millors grups de pop rock en català de tots els temps. Amb deu discos a les espatlles, Sau es va consolidar com a fenomen de masses oferint centenars de concerts arreu dels Països Catalans i Europa, molts dels quals, multitudinaris i venent milers de discos. El qual va deixar d’existir en morir el cantant, Carles Sabater.
El grup es va començar a formar l'any 1986, quan en Carles i en Pep Sala es van conèixer durant la gravació d'un programa pilot de TV3.  
La primera actuació junts la van fer a Vic el novembre del 86 amb un grup d'en Pep, la Sean Mc Nanimus & The Big Band Bum Blues. Poc desprès, van fer el primer fitxatge, en Joan Capdevila (anomenat, el tercer Sau), manager i lletrista del grup. La part musical anava a càrrec d'en Pep, mentre que les lletres de les cançons les feien els tres junts, un apuntava una idea i la desenvolupaven entre tots tres.
Es podria dir que els primers discs del grup no van tenir molt d’èxit, però amb el tercer arriben  a l’èxit, es converteixen en un dels grups de rock català més coneguts i escoltats. En aquest Lp es troba una de les cançons més emblemàtiques del grup: "Boig per tu".
El 1991 es any de moltes actuacions: Sala Universal Club (Madrid), Zeleste (Barcelona), Festes de la Mercè (200.000 persones) . El 14 de juny es va celebrar un concert històric al Palau Sant Jordi de Barcelona, amb els Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït. El concert va ser rècord europeu d'assistència en local tancat (22.104 persones).
L'octubre de 91 acaben la gira "Quina Nit" i comencen a enregistrar el quart disc "El més gran dels pecadors", surt a la venda el febrer de 1992 i es el primer doble LP, comença l'evolució cap un estil més roquer, hi col·labora en Phil Manzanera (Roxy Music).
L' any 1992 s'enregistra un dels concerts més emblemàtics del grup, "Concert de mitjanit" hi participaven musics consagrats com: Robbie Robertson , Phil Manzanera , Luz Cazal, Carlos Segarra i Dani Nello. També es publica el dics anomenat "Els Singles".
El 1994 continuen amb molt d’èxit. Surt publicat el sisè disc "Junts de nou per primer cop". Composen la cançó "El teu estiu", per TV3.
El 1995 és un any de silenci. Tot i això van treure un disc amb remescles i versions alternatives titulat "Cançons perdudes, rareses, remescles".
El 1996 composen "Laia", cançó principal de la pel·lícula del mateix nom dirigida per Jordi Frades.
L'any 1997 van fer una gira per Europa en molt d’èxit.
I, finalment, l'any 1998 treuen el seu últim disc titulat "Amb la lluna a l'esquena". Faran concerts per tot Catalunya i després per Europa.
El 13 febrer de 1999, just al final d'un concert que suposava l'inici d'una nova gira, “Gira XII” (anomenada així en commemoració dels 12 anys d'existència del grup), el Carles Sabater va morir a causa d’una aturada cardio-respiratòria.
L'any 2000 surt publicat "Concert homenatge a Carles Sabater". Concert enregistrat el 27 d'abril del 1999 en el Palau Sant Jordi de Barcelona. Doble disc amb les interpretacions dels temes més coneguts de Sau
L'any 2003 surt es publica "Un grapat de cançons per si mai et fan falta". Recopilació definitiva de Sau, trilogia amb les millors cançons del grup.



Em triat la cançó El tren de mitjanit ja que és una cançó molt especial perquè parla de la gent que està sola, que té somnis. El tren de mitjanit és aquell tren al qual tots pugem alguna vegada, és el tren dels somnis i desitjos, al qual pugem per no sentir-nos sols i poder somiar.




Sovint em sento atrapat
Pel meu propi malson

I tinc ganes de cridar.
Cada dia en algun lloc
Surt el tren de mitjanit.
Hi ha poetes que s'han perdut
Pintant "graffities" en les seves parets.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc puja al tren de mitjanit.

Sovint em sento enganyat
Quan em veig en el mirall
No en tinc prou amb somniar,
Necessito desfer-me d'aquest pes
Que em lliga el cor.

Hi ha sirenes que estan cantant
La llegenda d'un vell mariner.
Molta gent que es troba sola
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t'acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.

N'he conegut molts com tu i jo
És bo saber que no estem sols,
Això és bo.
No sempre s'està de sort
No sempre trobaràs el mar darrere el port.

Hi ha Julietes buscant Romeus
Hi ha princeses que busquen dolors.
Si tens el cor solitari
Cada dia en algun lloc
puja al tren de mitjanit.

Si ets llunàtic i estàs espantat
Si vius als núvols i estàs deprimit
Si la boira ja t’acompanyat
Cada dia en algun lloc pots pujar
Al tren de mitjanit.
   
           SAU

MERCÈ RODOREDA


Hem triat Mercè Rodoreda perquè és una de les escriptores contemporànies més importants de la literatura catalana, però tot i això l’hem triat per la seva valentia que va tenir en exiliar-se a França , com a conseqüència de la Guerra Civil, i tornant a Catalunya publicant les obres que havia fet, i entre elles es troben unes de les més valorades de la literatura com és La plaça del diamant, Temps de silenci, Mirall trencat...

Mercè Rodoreda i Gurguí  va néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.
 Va créixer en un ambient de barri tranquil envoltada de l'amor del seus pares i, sobretot, del seu avi, qui li va inculcar la passió per la lectura.
El 1928, es casa amb el seu oncle matern, Joan Gurguí, que havia marxat a Amèrica molt jove i n'ha tornat amb una certa fortuna econòmica . Aquest matrimoni, mai l’havia acceptat, un temps més tard va nàixer el seu únic fill, Jordi Gurguí, que té una malaltia mental en el qual va estar internat a l’Institut Psiquiàtric Pere Mata de Reus, és per aquest motiu  que Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa d'evasió d'aquell entorn clos i decebedor que va patir.
Va ser així com va començar una carrera de gran regularitat i de perfeccionament progressiu, que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d'aquells anys, (Meridià, Mirador, Revista de Catalunya...) 
Les novel·les més importants que va publicar van ser les següents:
Sóc una dona honrada (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934), Crim (1936), Aloma (1938), (guanyar el premi Crexells), Jardí Vora el Mar, La plaça del Diamant(1962),  La mort de la primavera, Mirall trencat(1974), Temps de silenci...
Cap al 1946, comença a escriure poesia lírica. Fa uns quants sonets que li Món d'Ulisses,  Vint-i-dos contes (1958),(obté el premi Víctor Català). Més tard redacta les novel·les
El 1980 li es atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980.
El 13 d’abril de 1983 mort en una clínica de Girona, per un càncer.
Deixa com a hereu del llegat literari l'Institut d'Estudis Catalans, que posteriorment crearà la Fundació Mercè Rodoreda.
Des de 1998 és convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.